Els testimonis de cada dia....

Amb els rètols del meu guardapits fosfi, la gent pel carrer, em conta les seves experiències amb els robatoris de bicis... jo les dic "enviau la crònica al blog yamehanrobadolabici" ... però es veu que escriure, requereix un temps i un silenci que no tothom està disposat a compartir... em vaig trobar amb Smerald Spahia, el concertino de la Simfònica, i em va contar que l'altre dia -l'altre dia de pagès... que ja pareix més mallorquí que albanès) en sortir d'una classe (carrer Goethe) i anar a recollir la seva bici, a la farola on l'havia fermada, és troba un individu amb una serra de ferro i mala postura, suant i fent renou...
 Smerald, violí a l'esquena, l'escomés enfadat:
-es pot saber, què fas aquí?
 I el caco, sense tallar-se un pèl, demana: -es suya esta bici?
 -i clar que és meva... aquí tenc la clau...
 -a perdón, no sabia que era suya...
 Va aficar la serra dins una mochila plena d'eines i va partir...
 Al·lucinant, supós que la resposta se l'hagués donat a qualsevol altre ciclista víctima, però jo, fabul pensant en un conte on els cacos -donat el nivel cultural que ens envolta- són melòmans que conéixen als músics de la nostra meravellosa Orquestra Simfònica "Ciutat de Palma" pel seu nom...