PLE de febrer a Palma

Bon dia a tothom:

Estic agraïda de tenir uns minuts de parlar en nom de l'associació BICIUTAT DE MALLORCA - MASSA CRÍTICA, un col·lectiu que té per objectiu defensar els interessos dels ciclistes urbans de Palma i que vol exposar una problemàtica MOLT GREU: EL ROBATORI DE BICICLETES.

Crec que m’han triat com a portaveu per la meva llarga trajectòria de ciutadana que vivint al Pont d’Inca ha  fet la majoria dels desplaçaments a Palma en bicicleta durant els darrers 30 anys. Convençuda  que és un mitja de transport sostenible que beneficia a tothom i no només al ciclista que fa un exercici saludable mentre va a la feina o a les seves activitats habituals. Els que ens desplaçam en bici contribuïm a la creació d’una ciutat més silenciosa, menys contaminada, menys crispada, més amable.

Els darrers anys he vist amb alegria, com la xarxa de carrils –per la que tants d’anys hem lluitat- ha fet augmentar el número d’usuaris. Sabem que no ha estat només la sensibilització ambiental sinó també el encariment del combustible…. Sigui com sigui, quan es descobreixen els avantatges de la bici per a distàncies curtes, es fa difícil prescindir i tornar a dependre del horaris i preus de bus i tren, per no parlar de desplaçaments en cotxe propi, opció cada vegada més costosa a tots els nivells, si et desplaces tot sol.

També hem comprovat que cada vegada la nostra presència és més visible als carrers i no sols al carril del Passeig Marítim per fer esport o a les carreteres de l’illa on grups de professionals fan el seu  entrenament cada primavera.

Idò, ara que tenim carrils més segurs, ara que tenim Ordenança, ara que els darrers en incorporar-se ja no molesten als vianants per les voravies, ara que els cotxes s’aturen i miren quan travessen els carrils, ara que els conductors d’autobusos fan les propostes de millora de punts conflictius com la Porta de Sant Antoni, ara que els vianants que envaeixen el carril passejant, quan atures darrera ells, sense impaciència, diuen “perdó- perdó”, ara, ENS ROBEN LES BICIS.

Es roben bicis als garatges i als portals, es roben bicis als aparcabicis  del carrer –ara molts nombrosos pel centre- i el que és més dolorós, es roben bicis als Centres Culturals (s’Escorxador, Flassaders, La Misericòrdia….), als instituts, a la Biblioteca Pública de Can Sales, a la seu de la UIB de Sa Riera, a Son Espases, als Polisportius Municipals. Jo mateixa, usuària habitual de l’IME he estat víctima del robatori de la meva bicicleta al Polisportiu Germans Escales. I moltíssims d’aquests robatoris són a ple dia i en llocs molt cèntrics, no roben a la Plaça de Cort perquè fa anys varen llevar l’aparcabicis, però ens roben a Santa Eulàlia i a La Pescateria .La Plaça d'Espanya s'ha convertit en el PUNT NEGRE...

Vint dies ha tardat la POLICIA NACIONAL en visionar la càmera de vigilància instal·lada sobre l’aparcament de bicis on varen robar la meva: total per dir que la càmera està situada molt lluny i què és d’ínfima qualitat.

Al cercle dels  coneguts hem recopilat  70 testimonis orals, sobre robatoris de bicis, però tan sols tenim  còpia d’11 denúncies i és que la desconfiança és tan gran que l’ opinió generalitzada és que perds unes hores i no serveix per res.

Per posar un parell d’exemples: un antic professor del Centre Públic Rafal Nou va per la cinquena bicicleta i una dependenta de la llibreria Lluna per la quarta. Només varen denunciar la primera…

He  recorregut tots els polisportius i he comprovat que no existeixen problemes quan els aparcabicis estan a la vista de recepció (Génova, Son Roca…) i que en realitat si es volgués protegir les bicicletes, en alguns llocs seria tan fàcil com posar un mirall (Polisportiu de S’Estel) o deixar-nos pujar les bicis a la planta d’accés allà on l’amplitud és generosa.(Cas de Germans Escales, on fa anys que els ciclistres ho reclamam.) Tot el personal m’ha rebut  amb educació però també he respirat que ningú s’ho agafava amb interès ni tendrà cap iniciativa o sensibilitat si l’ordre no parteix de dalt.

Perque... a on van les bicicletes? Els afectats que jo conec reconeixerien la seva malgrat li haguessin pintat o trucat alguna peça. No estan circulant. Recorrem mercats de segona mà amb l’esperança de trobar el que ens pertany. N’hem recuperat algunes. Encara és més trist pensar que bones màquines se premsen per xatarra.

Ens sentim vulnerables i impotents: si se’n roben tantes, no es podria unificar l’atenció als damnificats? Un agent, un telèfon? Jo mateixa vaig anar a Sant Ferran a la Policia Local pensant que serien més sensibles al tema ja que s’havien aprovat mesures al Ple de desembre de l’any passat, però tenen dependències diferents per emmagatzemar-ne algunes de les que es troben... no es podrien unificar i convocar mensualment rondes de reconeixement pels afectats?

 “El Registre de bicis” en moltes ciutats està ajudant a recuperar algunes i que impunement no vagin a màfies de compra-venda. Esper que per a quan es posi en marxa aquí encara no hagin robat la de la única persona del Grup de Massa Crítica que fa servir la seva mateixa bicicleta des de fa 18 anys.

Una campanya de conscienciació ciutadana per què no es comprin bicis al carrer per 20€, una vigilància dels agents de l’hora (són quatre o sis bicis en cada carrer, no són dues-centes) la Policía Nacional és partidària de què els ciutadans ajudin amb informacions però quan he descobert algunes dades sospitoses en anuncis de bicis de segona mà,  no han agafat nota per demostrar que l’interés és real.

Crec que és responsabilitat de tots, des del nostre ofici, lloc de feina, amb nostre exemple, contribuir per fer una ciutat més amable i més habitable.

Esper que hagi estat capaç d’expresar no sols la meva ràbia i tristor sinó també l’esperança de que una altra ciutat és possible, també per a les bicicletes, qui sap si un dia Palma es convertirà en el paradigma de la ciutat en bici pel seu clima, la seva orografia i el tarannà dels seus habitants

TOTS CONTRA EL ROBATORI DE BICIS !!

TOTS A PROTEGIR LA BICICLETA !!